Sector ebike 2021: menys bicis i més cares

 La gamma 2020 va ser un any absolutament atípic per al sector de la bicicleta i 2021 no serà menys. Tot i que la causa és la mateixa -la pandèmia pel Covid-, les conseqüències seran molt diferents. En aquest article analitzem què està passant i què és previsible que passi els pròxims mesos, però ja t’avancem (spoiler!) una recomanació que et pots penjar en una paret ben visible de casa: si tens previst canviar de bici a curt termini i tens clar quin model vols, corre a la teva botiga a reservar-la. Si esperes que la rebin, el més segur és que et quedis sense.

A mode de resum, això és el que pot esperar un ciclista que vulgui canviar d’ebike el 2021:

-Poquíssim stock a les botigues.

-Dificultat per trobar talles.

-Preus a l’alça.

-Adéu als descomptes del passat.

El què està passant té dos vessants que conflueixen en el mateix punt: falten bicicletes. La pandèmia ha provocat un inesperat i desorbitat increment de la demanda a tot el món i, en paral·lel, la indústria no ha pogut absorbir l’arribada de nous practicants. La tempesta perfecta.

La bicicleta s’ha convertit en el paper de WC, va arribar a titular un diari britànic el passat mes d’abril. I així continuem. Amb les limitacions per viatjar, anar al gimnàs o a la piscina, per reunir-se amb els amics o per acudir a actes socials en espais tancats, les dues rodes són ara el refugi per a centenars de milers de persones que abans de la Covid no les tenien com a prioritat.

Increment de la demanda

I com és que les marques no han pogut absorbir l’increment de la demanda? Anem a pams.

Els països asiàtics són, amb diferència, els principals fabricants de bicicletes del món. Però també de components, la qual cosa significa que una marca que en teoria fabrica a Alemanya o als Estats Units, a la pràctica també veurà alterat el procés de fabricació si el subministrador de suspensions, canvis o frens no li envia els components.

I això és el primer que va passar quan la Covid va arribar a la Xina. Primer van tancar les fàbriques xineses i al cap d’uns mesos les europees o nord-americanes. Mentre això passava, els fabricants i les botigues encara tenien stock per vendre, però al llarg del 2020 les units disponibles es van anar exhaurint. I si tenim en compte que quan les fàbriques van tornar a obrir no ho van poder fer al ritme previ a la pandèmia a causa de les mesures anti-Covid, segurament començarem a entendre la falta de bicicletes que pateixen les botigues.

Poc a poc les fàbriques han augmentat el ritme de fabricació, però és insuficient per poder atendre la demanda que tenen. Per satisfer el que el mercat demana, la majoria necessitarien construir noves plantes de producció, opció que descarten. Trigarien temps a estar operatives i quan ho estiguessin la punta de vendes actual ja hauria passat. En conseqüència, tindrien unes instal·lacions sobredimensionades.

«Tingues en compte -ens deia el comercial d’un prestigiós fabricant fa unes setmanes- que aquest any les botigues ens heu demanat un 35% més de bicis que l’any anterior, i nosaltres només tenim capacitat per fabricar un 15% més».

Retards en els components

I com que el sector depén dels grans fabricants de canvis, frens, suspensions i altres components, el marge de maniobra és més que limitat. Si ens fixem en les transmissions, el mercat és pràcticament un duopoli en mans de Shimano i Sram. «I Shimano està donant un temps d’espera als fabricants de 50 setmanes», ens confessaven. És a dir, que es pot donar el cas d’alguna marca que tingui un model completament acabat i pendent només de muntar uns frens XT.

En aquest context, no és estrany que corrin rumors de marques que estan pagant preus per sobre de l’estipulat per aconseguir quantitats de components superiors a les consignades inicialment.

El transport es dispara

Aquest increment de costos s’ha produït en tots i cadascun dels esglaons de la cadena de producció, des del que fabrica un simple cargol fins als fabricants de motors i bateries. Però també en el transport i la logística.

El trasllat de contenidors d’Àsia a Europa per via marítima s’ha multiplicat per 6,6 en menys d’un any. La raó és que ara mateix els vaixells procedents d’Extrem Orient van totalment plens, però en canvi els que surten d’Europa viatgen quasi buits. El resultat és que el preu del contenidor ha passat de 1.200-1500 dòlars a 8.000-10.000.

Si hi afegim què passa en qualsevol producte quan hi ha molta gent que vol comprar i poques unitats disponibles, doncs ja ho tenim. Els preus de les bicis van a l’alça, en algun cas fins al 15%.

Any complicat per a les botigues

Per tot plegat, 2021 serà un any complicadíssim per a les botigues. En un any tradicional, pels volts de l’estiu les botigues fan la seva comanda a les marques, que pot oscil·lar entre un 30 i un 60% del que esperen vendre al llarg de la següent temporada. I a mesura que l’any avança, es van reposant les unitats venudes o es demanen models que no s’havien previst però que també tenen sortida.

Doncs bé, fa mesos que per a qualsevol comerciant resulta impossible demanar més unitats dels models 2021 més venuts. Són bicis que en alguns casos s’estan fabricant ara i que arribaran als aparadors al febrer o març, o que es fabricaran els pròxims mesos, però ja no es poden demanar perquè totes les produccions colors i talles ja estan assignats als comerços que les han demanat.

I no només això. Hi ha marques que ni tan sols poden complir les comandes d’implantació que han demanat les botigues, que hores d’ara no tenen garantit ni el 50% del que van demanar.

Acabem amb el que dèiem al principi: si tens clar quina bici vols, reserva-la de seguida. I si no ho tens gaire clar, passa’t per EBICI.CAT i reserva la que més t’agradi de les que tinguem en aquell moment en stock.

Això sí, facis el que facis no venguis l’ebike usada fins que no tinguis a casa la nova. El mercat és ara mateix tan imprevisible que es pot donar el cas que la bici que havies reservat i que estava prevista per a la setmana ics trigui encara dos o tres mesos més.

o